12.1.09

L'Entropia, Complicada Paraula

La paraula "entropia" és una paraula clau per intentar comprendre l'Univers. Es una paraula bastant inusual pels profans i més aviat és una paraula emprada pels entesos i especialistes en Física. La WIKIPEDIA porta la definició, i més encara en l'espai articles Google en podem trobar més aclariments relacionats amb la materia d'aquest blog. Un article molt llarc de la web d'en Harun Yahya també es molt explicatiu sobre l'entropia en l'Univers i en els conceptes de Creació i Evolució. L'entropia consisteix en que l'Univers amb el temps s'extinguirà i quedarà reduit al caos si una força sobrenatural no el manté en marxa funcionalment, com un rellotge que se li acaba la corda, i com també el mateix exemple de la vida animal i humana que te un límit natural fins que arriba la mort. De tot aixó se'n dedueix que en un estat paradisíac perfecte l'entropia no devia entrar en joc degenerant la Naturalesa ja que aquesta Naturalesa estava plena del Poder Divi, d'un Poder que impedia l'antropia i que van perdre els nostres primers pares quan van cometre el primer pecat. Encara que no sigui moda parlar del primer pecat, la idea científica de l'entropia ens hi porta obligatoriament. Sembla que algún miracle relacionat amb la inexistència de l'antropia va succeir amb els israelites quan van marxar d'Egipte i van acampar pel desert durant quaranta anys, i el miracle de la inexistència de l'entropia és va donar en els seus vestits i els seus calçats que no se'ls hi van gastar durant aquells quaranta anys. D'aquest suposat miracle existeixen uns versets en el Deutoronònim, capítol 29-vers 5, que diuen: Us vaig conduir quaranta anys pel desert i no s'envelliren els vostres vestits, ni les sandàlies que duieu als peus. (Deu parlant al seu poble en el llibre Deutoronònim). Em penso que és molt explicatiu i no cal dir que si fem fora l'entropia tampoc ens tornarèm vells ect.ect.....