Els Avions Perduts

Una prova contra la teoria de l'Evolucionisme es la troballa dels avions del esquadró perdut en la Segona Guerra Mundial que van aterrar d'emergència damunt de les neus de Groenlàndia. Resulta que van cercar la localització dels avions durant l'any 1999 esperant trobar-los coberts per una fina capa de gel i va resultar que eren a una profunditat de gel d'uns 75 metres.  L'article de l'enllaç porta tota l'informació que desmenteix les teories uniformatistes de l'acumulació lenta i gradual del gel en l'Artic. He trobat un altre article que també ho explica i porta altres enllaços interessants però s'ha de traduir amb el Traductor Automàtic.

Estrats Verticals, Catalunya

Tenim a Catalunya mateix una vista excepcional de les forces naturals que van aixecar els estrats de forma vertical, en el que podem deduir que devien ser molt tous per poder-se amotllar tan fàcilment a aquestes formes senceres i compactes.  Si la mateixa força els empenyés avui dia cap a més verticalitat a ben segur s'esmicolarien a trocets com si fòssin turrò de Xixona. Podem entendre que eren sediments recent dipositats que encara no havien fraguat com passa amb el producte químic del ciment industrial que s'empra en la contrucció que requereix un cert temps per endurir-se. La Catalunya pasajística es realment fantàstica i també "cataclísmica" per a qui ho vulgui considerar en quant a temps preterits i catàstrofe diluvial bíblica.   Es la sisena fotografia tirant cap a baix en aquest article que parla de la Vall de Lord:  http://geodsoler.blogspot.com/2009/01/vall-de-lord.html

Es diuen Els Llengots De Bastets.

Volcà Puyehue-Caulle, Xile

En aquestes dates és dòna una erupció i al mateix temps una tempesta de llamps dintre el núvol de cendres. Podem veure les fotos espectaculars en una pàgina de La Vanguardia.  S'han de fer còrrer les imatges punxant la fletxa, son 8 imatges. http://www.lavanguardia.com/reportajes-fotograficos/20110606/54165954187/tormenta-en-el-volcan-puyehue-caulle.html

Volcans Del Japó

Es increïble la quantitat de volcans que tenen al Japó, entre actius, semi actius i apagats. Fins uns 150 aproximadament. Els podem comptar en la llista de la Wikipedia.  Tenint en compte que la superficie total de les illes del Japó es aproximadament de 3 quarts d'Espanya, ja podem imaginar-nos que tot el seu territori deu ser com un formatge Gruyere ple de forats.

Aigua Subterrània, Reserves Mundials

(Nota: la imatge del mapa no permet augment, es de poca definició.)  Com a cosa curiosa si cerquem per Internet "reserves subterrànies aigua mon", en unes pàgines molt científiques i molt oficials és troben uns mapes com el que he inserit, concretament aquest mapa és de la web AQUESTA.  En anglès encara és pot trobar més material posant al Google la paraula "groundwater".  El detall molt curiós que vull esmentar és el que veiem al mapa que a Espanya som uns pobres de solemnitat en quant als jaciments subterrànis d'aigua potable, aigua dolça.  Podem veure en el mapa com a partir dels Pirineus el color blau segueix molt compacte fins agafar tota l'Europa i la major part de la Siberia.  En la traducció de l'anglès dels tres apartats de colors sota el mapa, ens diu el significat de cada tonalitat de pintura escampada sobre cada regió. El primer començant per dalt en els requadres es el blau fosc que en el mapa comença a partir dels Pirineus i significa PRINCIPALS DIPÒSITS SUBTERRÀNIS;  El segòn de coloració verdosa i en que va pintada la Península Ibèrica significa ESTRUCTURES HIDROLÒGIQUES COMPLEXES (que traduït en sentit pràctic podriem dir que son jaciments d'aigua no gaire quantiosos, que s'hi pot accedir fent pous però de difícil localització i molt complexes en quant a que tots son diferents entre ells); El tercer i últim apartat de baix de color marrò significa AQUÍFERS POC FONDOS LOCALS (que podríem traduir pràcticament que no son escampats i sols existeixen en llocs molt concrets).

En aquesta web encara es pot veure un mapa mes augmentat i detallat d'Europa i d'Espanya en quant al color blau dels 'principals dipòsits'. Es veu clarament en la foto que tarda una mica a entrar que, el color blau queda tallat en sec dels Pirineus cap avall.

Queda molt clar el detall doncs que, a partir dels Pirineus cap a dalt, sota la closca del subsòl existeix un gran manantial d'aigua emmagatcemada, i que dels Pirineus cap avall som uns pobres de solemnitat en quant al mateix tresor de sota la terra.  També com veiem a sota del desert del Sàhara existeixen uns PRINCIPALS DIPÒSITS, perque es pintat en blau que correspon als mateixos manantials de sobre els Pirineus encara que en menor quantitat per ser el color blau mes clar.

Som realment uns pobres de solemnitat, els espanyols, en quant a l'aigua i podria ser un greu problema pel futur.  

Activitat Solar I Terratrèmols

No es troba encara gran cosa per Internet i el vincle que poso es el dels articles del Google que es troben cercant per paraules "ACTIVIDAD SOLAR TERREMOTO TSUNAMI"   Sembla que es una relació que es comença a descubrir de fa poc temps i encara no se'n parla gaire. El fenòmen consisteix en que les flamarades solars magnetitzen l'aigua salada dels oceans i aquesta aigua augmenta de pes i amb l'augment de pes de l'aigua dels mars és produeixen falles d'enfonsament del llit marí, unes falles que ademés de provocar terratrèmols també provoquen tsunamis. El tsunami de fa uns anys de Sumatra segons diuen podria ser per causa de les flamerades solars, es fins al moment de les poques hipotesis de relació sobre l'activitat solar i els terratrèmols que circula per Internet.

La Bretxa Atlàntica, Cicatriu

Ja de sobres es reconeguda per la Ciencia Oficial la teoria de la deriva continental i que suposa el trencament dels continents que formaven el Pangea primitiu. En aquesta imatge presa d'uns llibres creacionistes veiem una mica exagerada la cicatriu del fons de l'Atlàntic que també apareix en les observacions del Google Earth. Sempre m'ha impresionat molt aquesta imatge perquè vol donar a entendre que de la bretxa van brollar les aigües que van inundar la Terra. Es com si a la Terra li haguessin fet una operació quirúrgica i en queda encara la cicatriu com a testimoni.

El Mar Mediterrani, Emplenada

Ja figura en l'article de la Wikipedia, (article gens creacionista per cert), la referència al Mar Mediterràni i que aquest és va omplir probablement segons els últims descobriments, en 2 anys, a través de l'Estret de Gibraltar. Han trobat la cicatriu en el fons del pas de l'Estret, el regaral del desgast provocat per la grandíssima quantitat d'aigua que passava per cada segon de tal manera que, aquesta zanja donarà dificultats als enginyers per quan hagin de projectar el futur túnel per empalmar Europa amb Àfrica, l'hauràn de perforar encara molt més fondo del calculat fins ara per esquivar la profunda rasa del desgast de l'entrada d'aigua del Atlàntic. Si la Ciencia convencional ja admet que aquest canvi en el Mediterràni ha sigut en el breu temps de 2 anys, ja posa la mateixa Ciencia en dubte les teories d'en Lyell que afirmaven en quant als canvis geològics de la Terra que només es donaven en milions d'anys, molt lentament, teories que son el fonament també del Darvinisme ja que Darwin va acollir les teories d'en Lyell per montar les seves.  Aquesta emplenada en sols 2 anys del Mediterràni posa damunt la taula la prova d'un passat catastròfic de la Terra, un passat catàstrófic repentí que molt bé pot relacionar-se amb l'anomenat Diluvi. En l'article de la Wikipedia podem veure al final de la secció Geologia que posa els probables 2 anys d'emplenada.

Es Increïble, La Pedra

De les imatges de roques prodigi, aquesta d'Englaterra, la Brimham Rock, s'emporta la palma de màxim monument natural prodigiós. Es increïble, te l'alçada d'uns 300 metres (¿¿¿heu sentit, 300 metres ???) i s'aguanta en la base per un petit coll de pedra mínim que, no és pot entendre com en qualsevol tempesta, ventada o petit terratrèmol no s'hagués caigut. He cercat més informació d'aquesta pedra amb el Google i encara no he trobat cap explicació que sigui més precisa. En realitat sembla una broma, però no crec que es dediquin a penjar fotos serioses per enganyar. Aquí en aquesta web podem veure la mateixa pedra per l'altra cara i amb uns arbres al fons que demostren la impossibilitat de medir 300 metres d'altura, ha d'estar equivocat forçosament, devia voler dir "d'altura sobre el nivell del mar". Els arbres no poden medir més de 30 - 50 metres.

La Meseta Del Colorado

Un estudi molt complet el porta el blog de SEDIN. Es tracta de la Meseta americana del Colorado, la gran meseta elevada en la qual es troben també El Gran Cañón i altres formacions geològiques extraordinaries que donen un paisatge típic a aquesta regió. Resulta que aquesta meseta és va aixecar uns milers de metres cap a dalt tota junta sense que és trenqués cap capa de sediment, com si fos un pastís de xocolata format per varies capes de milers de quilòmetres de superficie sense esgavellar la formació de les diverses capes. Més difícil impossible. ELEVACIÓ MESETA DEL COLORADO.

Licuefacció, Complicat Mot)

La licuefacció és el fenòmen que provoca en els terratrèmols que els blocs de pisos és tombin sencers com si fòssin de joguina. Aquest de la imatge sembla que és del terratrèmol d'Italia del dia 3-4-2009, però encara no ha sortit en les fotos de La Vanguardia i l'he tret de la web traduïda aquesta. Es tracta de construïr els edificis sobre roca ben inamovible però quan els construeixen sobre detritus o arenes que puguin ser penetrades per l'aigua ja existeix el perill de que aparegui la licuefacció, amb el moviment sísmic provocant esquerdes i per on entra l'aigua que afebleix els fonaments i tomba els edificis. LICUEFACCIÓ descripció artícles.

Terratrèmol, Italia

Que Nostre Senyor ajudi als damnificats, amén. Sembla que siguem a la fi dels temps amb tants terratrèmols, i aquest d’Itàlia a pocs quilòmetres precisament de Roma es un sisme que ens toca molt d'aprop ja que ha succeït en un país que no es de pobresa extrema com els pobles desgraciats del tercer mon sinó que és un país europeu cent per cent, i per més "inri" s'acabava de celebrar a Roma un congrés sobre Darwinisme, i encara per més "inri" estem en Setmana Santa i Roma no és mereix una sacsejada d'aquesta mena ja que és la capital de la Cristiandat mundial, i no vull dir més perquè la diria massa grossa. Dono el meu més sincer condol als damnificats i a les seves famílies per la fatal catàstrofe tel·lúrica, que s'ho agafin amb filosofia i no s'hi trenquin el cap que no hi ha rés a fer, i en quant a la burleta del Cavaliere el president Berlusconi que, va dir als que havien perdut la casa que s'ho agafessin com unes vacances de càmping, estic d'acord amb ell, només volia aixecar-los la moral i fer-los riure una mica, era més important en aquells moments tant tensos de nerviosisme fer-lis una mica d'humorisme que no pas fer-lis llacrimeig per plorar encara més. Videos sobre terratrèmols. La ciutat de L'Aquila greument afectada pel sisme es la que més surt en els artícles i les fotos de Google.

Perforació Superfonda, Terra

Els russos s'emporten la medalla, van arribar fins a poc més de 12.000 metres de fondaria i van haver de plegar perque l'elevada temperatura que superava els 180 graus els hagués fet impossible treballar amb la broca perforadora, l'alta temperatura hauria posat la broca al vermell viu quan taladrava, encara que havent-hi aigua aquesta també podia fer de refrigerant de la broca i el detall tècnic no l'acaben d'explicar a la Wikipedia. Resulta que existeix una llegenda molt curiosa que fa uns quants anys que tomba per Internet i han fet un vídeo i tot. Es tracta de que en una de les perforacions dels russos és van arribar a sentir dintre del forat unes veus que suposadament eren les veus dels condemnats de l'Infern. Cadascú que s'ho agafi com vulgui i també algú és pot petar de riure si li plau, a ben segur que no passa de simple llegenda. Aquí a baix tenim el vídeo terrorífic que ho explica encara que, en la perforació diu el video que van arribar als 14.000 metres i no és creïble ja que l'article verificat de la Wikipedia posa un màxim de 12.262. VÍDEO DE LES VEUS DE L'INFERN.

Meteorit Espanya, Principal

El més gran meteorit enregistrat caigut en Espanya va esdevenir precisament en la matinada del dia abans de la Nit de Nadal, concretament la Nit Bona, com si fos la mateixa figura de l'Estel de Betlém i no deixa de ser una curiosa o una miraculosa coincidència, com a alguns els agradi personalment considerar-ho. Fa d'això uns 150 anys i va passar a la localitat de Molina del Segura, provincia de Murcia. Tenia una massa d'uns 144 quilos.

Tunguska, Vitim, Mediterrani

Els impactes còsmics més recents enregistrats per la seva importància com una explosió atòmica son Tunguska, Vitim, i Mediterràni, i aquests dos últims son dels anys 2002. Tunguska es el més antic dels tres i data del anys de la revolució bolxevic de quan el Zar, Rasputín, Lennin i tota la parafernania revolucionaria rusa, anys 1908 -1915, i alguns ho van relacionar amb una senyal del Cel que presagiava un gran esdeveniment imminent que no va ser precisament poca cosa ja que va nèixer el Marxisme-Leninisme en els dies d'aquest impacte Tunguska. Avui hi tenim un altre problema associat i és que, gran part de les nacions tenen energia nuclear i si cau un pedrusco còsmic amb la seva explosió de molts megatons semblarà una bomba atómica i qualsevol nació pot creure's que la seva nació enemiga l'està atacant i podria engegar-se una rèplica amb una bomba atòmica contra l'altra nació, i ja tenim embolicada la guerra nuclear per culpa d'un tros de pedra inocent que ha caigut casualment de l'espai. En els impactes de cossos celestes està demostrat que també es produeixen reaccions nuclears de fissió i de fusió amb els xocs a tanta velocitat, i no és estrany que també les radiacions hagin afectat a la gent que vivia aprop, precisament molts dels habitants del voltant de l'explosió del meteorit de Tunguska van morir dies després a causa de malalties estranyes, tal com diu la Wikipedia. TUNGUSKA IMPACTE---VITIM IMPACTE---MEDITERRANI IMPACTE.

Volcà Chaiten, Xile

Existeixen dos fenòmens volcànics que no son coneguts per la majoria de gent, son les bombes volcàniques i els fluxos piroplàstics. Les bombes consisteixen en roques ígnies de tamany variat que encara conserven la seva complexió tova ardent i que al ser escupides pel volcà baixen rodolant per la falda de la muntanya i amb el seu contacte amb el terra és van arrodonint i agafant forma, com un ferro roent sortit de la fragua que en cuatre cops li donen la forma que volen, i aquestes "bombes" no exploten pas, simplement se les diu "bombes" perque tenen forma de bomba d'aviació. Els fluxos piroplàstics (també anomenats piroclàstics) son uns vapors barrejats amb cendres que contenen una temperatura elevadíssima i que també baixen pels vessants de la muntanya i tot el que troben ho cremen instantàneament. Sobre els fluxos piroplàstics s'han trobat restes humanes en les excavacions de Pompeia amb els cranis explotats, resultat de que els fluxos piroplàstics amb l'altíssima temperatura fan bullir de forma instàntanea els òrgans interns i aquests exploten com si fos una olla a presió. Sembla que el volcà Chaiten donarà feina als xilens i resulta que es la primera erupció enregistrada a la historia, les anteriors es calcula que van ser fa mil·lennis. . XILE CATACLÍSMICA

Cuita De Fang, Icnites

Així mateix com posa el títol de l'article és el que va passar amb les empremtes dels dinosaures marcades en el fang: siguèren calentades a milers de graus i s'enduríren molt ràpidament, com la terrissa quant surt del forn. Van ser les petjades i la zona de fang com en les fàbriques de ceràmica que posen la pasta tendre i surt cuita i endurida. La causa de les altíssimes temperatures ja ho diu en Zillmer en el seu llibre: la caiguda de meteorits i cometes que causaren un incendi global a tota la terra amb els seus impactes similars a les explosions nuclears. També ho podriem traslladar a les roques laterals del Gran Canyon del Colorado que, és molt difícil d'entendre com una allau d'aigua pogués tallar el regaral en aquelles penyes tant dures, doncs podríem considerar que quan va circular l'aigua les terres eren encara toves i una vegada feta la gegantina bretxa el calentament global de milers de graus va "coure" els acantilats i els va convertir en "ceràmica" molt endurida. Amb aquestes hipòtesis tenim solucionats alguns enigmes de petjades en el fang, i de certes formacions geològiques que és formaren per l'erosió i que presenten una naturalesa molt endurida que fa creure molt difícil que una forta allau d'aigua les pogués desgastar ràpidament, per tant s'entén que quan l'aigua feia la feina les roques eren encara toves, després és van endurir amb el fortíssim calentament global. Aquest cataclisme de l'incendi global que va coure les pedres i tota la naturalesa devia esdevenir en el temps denominat El Diluvi, i encara resulta més miraculós com podien salvar-se els passatgers de l'Arca que anaven sobre les aigües, aigües bullentes per cert.  Un detall que encara no és troba en la Wikipedia al cercar icnites, es la hipotesi del fenòmen de la seva conservació que ralla en prodigiosa ja que suposant que els dinosaures haguessin trepitjat fang aquestes empremptes podien ser alterades per la pluja abans que se solidifiquessin del tot. La teoria encara consisteix en que van ser sepultades per sediments i rés més, però aquest sepultament si fou quan encara eren tendres les hauria alterat i si el sepultament era quan ja eren endurides vol dir que havien aguantat molt de temps exposades a l'aire lliure i la pluja les podia alterar. La hipotesi "oficial" no prova la seva conservació perfecta, és una pobre hipotesi.

Coves De Limonita

Sobre les estalàctites he trobat aquest artícle de la Wikipedia que diu al final del text que, també és poden formar sota sostres artificials de formigó, que podem entendre perfectament sense milers d'anys ja que els sostres de formigó son formats per l'home actual, realment la mateixa Wikipedia (laica) ens diu que no fan falta milers d'anys per que es formin les estalàctites. Referent a les estalàctites moltes d'elles porten per components diversos materials com la calç, el ferro i també la limonita (mencionada en l'entrada anterior) i que és la forma més fina en que es presenta la sorra. Interessant COVES DE LIMONITA.

Arena, Tipus

Es interesant saber les classes d'arena que canvien de nom segons el tamany del gra. Son tres tirant del gra més gros al gra més petit: grava, arena, i llim (en castellà canvia el nom per "limo"). També del llim s'en deriva un altre material relacionat denominat llimonita -----WIQUIPEDIA ARENA

Loess, Un Curiós Material

En realitat s'escriu amb dues "ss" al final, en principi ho cercava només amb una sola "s" final tal com ve en el llibre d'en Zillmer DARWIN SE EQUIVOCO i no em sortia gran cosa. Es un material semblant a la sorra peró de diferents característiques. Aquí podem veure moltes fotos. En l'Europa central les grans regions més fèrtils tenen molta quantitat de "loess". Els artícles de la xarxa porten informació interessant.