30.5.09

El Vol Dels Insectes

Acabo d’assabentar-me d’uns descobriments científics que no sabia, d’unes maravelles de la naturalesa que la gran majoria desconeix perquè la Ciència Oficial s’empeny més en amagar-ho que en fer-ho públic, no fos que la gent s'afaccionessin massa a creure en la Creació del Gènesi i se’ls enfonsés el negoci als que viuen de la Ciència Oficial. Aquests detalls els he trobat en unes pàgines webs que tracten del Disseny Intel·ligent, o sigui, del Creacionisme, i es evident que les webs que tracten de Biologia en general com que segueixen les regles de l’Evolucionisme aquestes meravelles de la Natura s’estimen més amagar-les. Resulta que el descobriment que he fet es referent a les espècies dels insectes que son els millors animals voladors existents en la naturalesa que més aviat se’ls hauria d’anomenar animalets prodigi. Per veure que mereixen el qualificatiu de prodigi vivent hem de dir que les abelles melíferes baten les ales entre unes 200 i 400 vegades per segon, i més o menys els demés insectes voladors inversament proporcional al seu tamany baten també les ales a velocitat superior o inferior. En l’escala de tamanys tenim la mosca comú casolana que es quelcom més petita que l’abella melífera i bat les ales a més velocitat, al menys a 300-400 per segon, després seguint l’ordre disminuint el tamany dels insectes tenim la mosca blanca de la fruita que molts dels que hem treballat de pagès haurem experimentat la seva presencia en forma de plagues damunt de pebrots, de tomaquets y de les demés hortalisses, doncs aquesta mosqueta de només un mil·límetre aproximat de tamany no te més remei per poder volar que batre les ales a l'astronòmica velocitat de 1.000 vegades per segon (amb 3 zeros, heu sentit, 1.000 per segon???) . Resulta que com més petit és l’insecte volador ha de batre les ales més depresa per volar i el fenomen és degut a la inèrcia del mateix aire que se’ls enganxa a les ales, un efecte estàtic-elèctric de les molècules de l’aire que fa necessària més velocitat de les ales a mesura que l’insecte és més petit. Realment resulta increïble d’imaginar aquesta velocitat de 1.000 (amb 3 zeros) aletades per segon i que les ales amb l’escalfor generada no se’ls hi cremin, un prodigi de la Naturalesa excepcional del qual no se'n parla quasi gens. Per la gran sort de nosaltres els éssers humans les puces i els polls no son voladors, més aviat son saltadors, si fossin voladors ja ens haurien exterminat aquests paràsits ells a nosaltres. Veiem doncs que, els insectes per exemple les mosques que ens semblen tan rudimentaries fastigoses i perjudicials, son tota una meravella de la naturalesa en quant al sistema perfectíssim i aerodinàmic de la feina de volar, molt més perfeccionats que els últims models d’avions incapaços de portar turbines que girin a aquesta velocitat vertiginosa de 200 revolucions per segon. Els motors dels mes moderns avions giren a la velocitat de 3.000 revolucions per minut que per cada segon toquen només a 50 revolucions, molt inferior a la velocitat de les ales de les abelles que son 200-400 per segon i per no dir de les mosques parasitàries de la fruita i demés insectes voladors encara més petits que han de bellugar les ales com a mínim a 1.000 cops per segon. Aquestes increïbles velocitats de les ales dels insectes s’han pogut comprovar fa pocs anys amb l’invent de cameres de filmació ultra-ràpides que capten les imatges a milers de fotogrames per segon. Com a cosa curiosa en una altre mena d'animals, les aus, seguint l’ordre invers al tamany també mouen les ales més depresa, com per exemple les àguiles que baten les ales pausadament passant pels coloms que ja les mouen més depresa continuant amb els ocells i orenetes que les baten molt ràpidament i finalment els ocellets més petits de tots, els colibríts (inexistents a la nostra terra) que les belluguen tan rapid com les libèl·lules, i tot es degut a la mateixa inèrcia de l’aire que requereix bellugar les ales més depressa a mesura que l’animal és cada vegada més petit.

2 comentaris:

Jaume Clavé Cinca ha dit...

Silveri, molt interessant això que dius de les ales dels insectes. Pica fort contra l'evolucionisme,la gran mentida del s. XX, que porta enganyats a tants, bé, molts ja no hi són. Això no vol dir que els creacionistes ho sapiguem tot, més aviat no sabem res, fora que l'evolucionisme és mentida i que la natura demostra que està feta per algú o altre. Mira hi havia un rus, que es diu Grebennikov Victor, que va descobrir estranyes propietats en els insectes, canvis de forma i de massa... però com que la gent no sabem el rus, estarem temps a assabentar-nos-en i perquè no interessa la veritat quan és incòmoda. Determinades mosques si s'emprenyen gaire i estan tancades, són capaces de travessar un vidre sense petar-lo. Ho fan a tanta velocitat que fet el forat, el vidre no té temps de trencar-se, es torna a ajuntar fent un gran espetec. Què trenca més un vidre, una bala o un roc llençat? Què estontolla més una bassa d'aigua un roc o una bala? Vet aquí una pista per esbrinar i deduir-ne conclusions per al qui en sigui capaç. Jo, no.

Silveri Garrell ha dit...

Jaume: no es troba gaire material encara per internet del tal Grebennikov. Sobre de les mosques poder atravessar un vidre sense trencar-lo ja es tan miraculós com la Teoria Evolutiva, espero que els evolucionistes en prenguin nota.