Acabo de comprar-ne 4 unitats en DVD The Principle, m'han enviat el paquet dels EEUU i ha tardat 10 dies a arribar, en total m'ha costat 80 euros entre els 4 DVDs i els gastos d'enviament. Es un film que pretén demostrar la centralitat de la Terra en el Cosmos. Es tracta del PRINCIPI DE COPÈRNIC que es discuteix com equivocat. Però encara no l'han feta doblada a l'Espanyol, els diàlegs son en anglès però es pot escollir que surtin les explicacions textuals amb l'idioma espanyol. Es tracta d'una reunió de savis en matemàtiques i ciencies cosmològiques dels EEUU que parlen entre ells sobre la veritat o falsetat del Principi de Copèrnic. En realitat, el Principi de Copèrnic també l'han arribat a catalogar com el Principi De La Mediocritat, perquè ens ve a demostrar que els terrícoles no som gens especials, no habitem el centre de l'Univers, donem voltes al Sol com un planeta perdut en la immensitat de l'espai, i per tant ens converteix aquest "principi" en mediocres ja que no som el centre privilegiat del Cosmos com s'havia considerat sempre abans de Copèrnic sobretot per part de l'Església. La pel·lícula planteja que si el Principi de Copèrnic esta equivocat també tot el que se sap actualment de cosmologia també estarà equivocat, i ademès es preten demostrar també que el Principi De Copèrnic està científicament falssificat. Cap al final del film surt l'explicació de la manca de "isotropia" en quant a les radiacions de microones del Bing Bang sobre la superficie terrestre que, aquestes radiacions no son uniformes repartides per tot el globus terràqui sinò que son mes intenses en l'espai de l'eclíptica que segueix el Sol durant tot l'any. Aquesta manca d'isotropia de les radiacions del Bing Bang també ha sigut explicada molt detalladament en el blog d'en Joan C. en un article de fa uns quants anys. Resulta que normalment hauriem d'esperar si la terra fos un planeta perdut que, les radiacions de microones fòssin repartides per igual per tota la superficie del globus terràqui, però en realitat son repartides preferentment en la franja de l'eclíptica, que ve a significar que primer va existir la Terra i després va explotar el big-bang deixant l'emprempta com una faixa en l'eclíptica que, costa una mica de copssar mentalment però no es tant difícil. Existeix una escena una mica humorística quan surt el savi japonès Michio Kaku i diu que si algun dia Deu li diu que tot el que ha estudiat de cosmologia esta equivocat ell haurà de apuntar-se a l'Atur, i per ilustrar aquest Atur fan sortir una filera de treballadors que s'encaminen cap a una oficina per demanar feina o ajuda alimentaria. En quant al personatge Galileo, que també es la gran estrella del film, la majoria de gent no saben que al final de la seva vida es va arrepentir de les seves teories helicocèntriques i un amic seu va esborrar la seva signatura de la seva carta testimonial en que es lamentava d'haver cregut en l'Helicocentrisme. Molt espectacular l'expresió de la cara del savi Michio Kaku quan parla de la condemna a la foguera d'en Giordano Bruno, aquell italià que proclamava que existien molts mons habitats fora de la Terra. La pel·lícula esta muntada d'una manera que surten unes imatges en transparència en cada moment del diàleg que pretenen fer entenedora la idea que es parla en aquell instant precís, com per exemple quan parlen d'un camp d'estrelles giratori estil galaxia que gira entorn del seu centre de gravetat surt al mateix temps en transparència una persona penjada d'una corda que dona voltes sobre el centre de gravetat. La pel·lícula corre molt ràpida però la única dificultat es mantenir la vista en el text de lletra que explica els diàlegs i aquests van acompanyats sempre de les imatges en transparència que ajuden a entendre les teories que s'expliquen. Aquesta pel·lícula és va projectar en una sala multicinema de Chicago i va estar en cartellera moltes setmanes i encara que va tenir les seves critiques no va passar rés mes, però als EEUU la cosa es diferent d'Espanya, i es de suposar que en el nostre pais no seria possible de projectar aquest documental públicament en un cinema, podrien tirar un Coctel Molotov al mateix cinema i cremar-lo, som així de calents els espanyols, per això han preferit fora dels EEUU posar-la a la venda en formats DVDs per us individual. També la música de fons que acompanya tota la pel·lícula es molt especial per ajudar a comprendre les teories que s'expliquen per la qual cal posar els altaveus al màxim. El blog d'en Joan C. porta un artícle de fa dos anys sobre la pel·lícula. De moment fins aquí he explicat quelcom de la pel·lícula, qui vulgui la pot comprar per Internet en la web de la mateixa pel·lícula, s'han de posar unes contrasenyes i després pagar amb tarjeta, però a vegades falla quelcom i s'ha de ser un manetes prement botons per poder-se'n sortir amb èxit.------------------------------En Joan C. al seu blog te una pàgina sobre un tema molt complicat que surt al vídeo, ens pot ajudar a comprendre l'experiment de l'interferòmetre de Michelson Morley. Ademés també surten molts detalls que es tracten en el vídeo que es poden trobar en el blog d'en Joan C. amb el cercador del blog de dalt a l'esquerra. El blog d'en Joan C. es el millor de la Xarxa per ampliar coneixements dels temes que tracta la pel·lícula The principle. -----------------------CONSELLS PRÀCTICS PER MANIPULAR EL VÍDEO: Posar el DVD, > surt la presentació, > la pagina d'entrada, > punxar la ratlla groga de sota "setup", > escollir idioma Espanyol, > punxar "MAIN" i apareix la pagina principal > clicar la ralla groga de sota PLAY i s'engega la pel·lícula. Comprovar que funcioni bé l'idioma espanyol i que la pel·lícula surti en color, si surt en blanc i negre es que ens hem equivocat de canal de vídeo en el televisor. Si el vídeo es una mica avançat en reproducció ja no es pot posar l'idioma espanyol, ha de posar-se ben al principi quan la imatge queda estàtica després de la presentació, per tant quan passi això es millor fer expulssar el vídeo i tornar-lo a introduir. El vídeo es millor posar-lo en un ordinador per fullejar-lo com les pagines d'un llibre prement els botons corresponents de pausa, endarrera, endavant, movent el cursor per posar-lo en el lloc que volem com si fos una pàgina escollida, i etc. Quan acabem la sessió podem apuntar els minuts on hem arribat i després al tornar a reemprendre es fa còrrer el cursor amb el mousse fins al lloc indicat del temps. En realitat si un es destre en manipular els botonèts de control del vídeo, es tant pràctic un vídeo com un llibre, es pot manejar com si fos pàgina per pàgina per repassar les materies que no hem entès del tot. Per tant, he comprovat que es millor reproduir-lo en un ordinador que amb el ratolí resulta mes manejable que no pas amb un comandament a distància d'un vídeo normal acoplat a un televisor. També com que alguns diàlegs de text son una mica llarcs i a vegades no dòna temps a llegir-los, la solució es prèmer el botó "pausa" per poder llegir-los bé cada vegada que surt un fotograma amb el text massa llarc. Tot depen de la destresa manual de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada