1.5.09
Paràgraf Enrevessat, Cardenal Ravasi
He trobat aquest paràgraf d'unes opinions del cardenal Ravasi sobre Creacionisme i Creació que es un enredo innintel·ligible que no aclareix rés, diu així: Ravasi, experto biblista, subrayó, por otra parte, que hay que diferenciar el creacionismo de la creación, porque "el creacionismo es el intento de introducir en el análisis científico un dato teológico que pertenece a otro plano", mientras que la creación es una "parte fundamentalmente teológica que la ciencia debe escuchar", según dijo. Contesto jo que, si el Creacionisme es cosa diferent de la Creació, ja deu ser ben difícil poder-ho entendre perquè m'hi he trencat el cap pensant i no he pogut veura rés més que el Creacionisme com la manera d'explicar la Creació i que els dos son el mateix, i llestos. Després en la segona frase reconeix a la Creació com a una materia a tenir en compte que la Ciència hauria d'escoltar, ¡¡però home!! ¿¿no diuen de sempre els creacionistes que la Ciencia ha d'escoltar al Creacionisme??. Fa una diferència entre Creacionisme i Creació totalment innecessaria, un embolic que encara ho complica més. Sembla ben clar que existeix un cert temor al Protestantisme per haver sigut aquest fins ara el principal grup que ha fomentat el Creacionisme, i en aquest cas el cardenal Ravasi ataca al Creacionisme sistemàticament per no donar cap recolçament a les teories del Protestantisme, (teories no contraries a cap dogma catòlic) li canvia el nom per Creació, i al final reconeix les bondats de la Creació batejada per éll amb el nom "Creació", substituïnt Creacionisme. Més embolic impossible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bé, amic Silveri, si en comptes de "creació" i "creacionisme", posem "nació" i "nacionalisme", s'entén la diferència semàntica, oi? Doncs, penso que el presumpte "imbroglio" va per aquí.
És científic el concepte de "creació"? Depèn del que s'entengui per "ciència", és clar. Però, penso que, com a mínim, podríem considerar-lo "racional", atès que es basa en el "principi de causalitat" que, de fet, regeix la totalitat del discurs científic (un principi, sense el qual Agatha Christie s'hauria mort de gana, perquè la criminologia n'és directament subsidiària).
Una altra cosa seria la versemblança dels "relats de creació" de les diferents cultures. Però, també aquí, podríem establir un principi de "racionalitat" al rerafons del llenguatge mitològic, o teològic, tant se val. Una "racionalitat" que, en tot cas, seria prèvia a l'"acte de fe".
L'acte de fe, pròpiament dit, apareix quan el "relat mitològic" en si mateix es converteix en dogma. I això no ha passat només amb l'"Hexameron" bíblic, l'Enuma Elish sumeri, o el Popol Vuh dels maies, sinó també amb el materialisme dialèctic quan postula, en nom de la ciència, una matèria potencialment capacitada per evolucionar tota soleta fins a donar origen a la vida.
Aquesta fe presumptament "cientifica" es va mantenir durant dècades fins a l'aparició de la bioquímica moderna i la seva constatació empírica d'unes mutacions regides per l'atzar.
I aleshores, tornem a començar. Si tots els canvis esdevinguts a l'Univers ho han fet de forma totalment aleatòria, i per tant indeterminada, què ens impedeix de recuperar la figura mitològica d'un demiürg que provocaria aquests canvis, o mutacions, des de la seva poltrona extracòsmica?
I això estan les coses.
Salutacions
Jordi Bassas
Excel·lent la teva resposta però hi trobo masses "tecnicismes", amb aquest estil tal vegada la gent encara ens lleigeix menys, no ho puc assegurar. Realment el cardenal Ravasi ha fet unes frases enrevessades i el joc de paraules m'ha sortit molt rodó. S'els veu que temen als protestants i en el fons es ridícul que els bisbes católics per cura d'una "prudència" refusin fins i tot teories que no afecten al Dogma.
Doncs, enumerem aquests tecnicismes i els traduïré a un llenguatge més planer. Gràcies.
Jordi Bassas
Semantica-imbroglio-causalidad-subsidiaria-empírica-aleatoria-. Més o menys ja les entenc però les haig de traduir abans, i si jo que soc una mica de lletres hi perdo temps ja em diràs la gent del carrer a la qual ens dirigim si ens llegirà, encara que potser si que com més estrany troben el lleguatge encara llegeixen més, no ho se.
Semàntica: relatiu al significat de les paraules.
Inbroglio : italianisme, que correspondria al castellà "embrollo", i al català "cosa enravessada"
Principi de causalitat: No hi ha efecte sense causa. Les coses no passen perquè sí.
Subsidiària: subordinada, que depèn de
Empírica: producte de la experiència (empeiria, en grec)
Aleatòria: producte de l'atzar, imprevista i imprevisible.
Si fa no fa.
Publica un comentari a l'entrada