El Vol Dels Insectes

Acabo d’assabentar-me d’uns descobriments científics que no sabia, d’unes maravelles de la naturalesa que la gran majoria desconeix perquè la Ciència Oficial s’empeny més en amagar-ho que en fer-ho públic, no fos que la gent s'afaccionessin massa a creure en la Creació del Gènesi i se’ls enfonsés el negoci als que viuen de la Ciència Oficial. Aquests detalls els he trobat en unes pàgines webs que tracten del Disseny Intel·ligent, o sigui, del Creacionisme, i es evident que les webs que tracten de Biologia en general com que segueixen les regles de l’Evolucionisme aquestes meravelles de la Natura s’estimen més amagar-les. Resulta que el descobriment que he fet es referent a les espècies dels insectes que son els millors animals voladors existents en la naturalesa que més aviat se’ls hauria d’anomenar animalets prodigi. Per veure que mereixen el qualificatiu de prodigi vivent hem de dir que les abelles melíferes baten les ales entre unes 200 i 400 vegades per segon, i més o menys els demés insectes voladors inversament proporcional al seu tamany baten també les ales a velocitat superior o inferior. En l’escala de tamanys tenim la mosca comú casolana que es quelcom més petita que l’abella melífera i bat les ales a més velocitat, al menys a 300-400 per segon, després seguint l’ordre disminuint el tamany dels insectes tenim la mosca blanca de la fruita que molts dels que hem treballat de pagès haurem experimentat la seva presencia en forma de plagues damunt de pebrots, de tomaquets y de les demés hortalisses, doncs aquesta mosqueta de només un mil·límetre aproximat de tamany no te més remei per poder volar que batre les ales a l'astronòmica velocitat de 1.000 vegades per segon (amb 3 zeros, heu sentit, 1.000 per segon???) . Resulta que com més petit és l’insecte volador ha de batre les ales més depresa per volar i el fenomen és degut a la inèrcia del mateix aire que se’ls enganxa a les ales, un efecte estàtic-elèctric de les molècules de l’aire que fa necessària més velocitat de les ales a mesura que l’insecte és més petit. Realment resulta increïble d’imaginar aquesta velocitat de 1.000 (amb 3 zeros) aletades per segon i que les ales amb l’escalfor generada no se’ls hi cremin, un prodigi de la Naturalesa excepcional del qual no se'n parla quasi gens. Per la gran sort de nosaltres els éssers humans les puces i els polls no son voladors, més aviat son saltadors, si fossin voladors ja ens haurien exterminat aquests paràsits ells a nosaltres. Veiem doncs que, els insectes per exemple les mosques que ens semblen tan rudimentaries fastigoses i perjudicials, son tota una meravella de la naturalesa en quant al sistema perfectíssim i aerodinàmic de la feina de volar, molt més perfeccionats que els últims models d’avions incapaços de portar turbines que girin a aquesta velocitat vertiginosa de 200 revolucions per segon. Els motors dels mes moderns avions giren a la velocitat de 3.000 revolucions per minut que per cada segon toquen només a 50 revolucions, molt inferior a la velocitat de les ales de les abelles que son 200-400 per segon i per no dir de les mosques parasitàries de la fruita i demés insectes voladors encara més petits que han de bellugar les ales com a mínim a 1.000 cops per segon. Aquestes increïbles velocitats de les ales dels insectes s’han pogut comprovar fa pocs anys amb l’invent de cameres de filmació ultra-ràpides que capten les imatges a milers de fotogrames per segon. Com a cosa curiosa en una altre mena d'animals, les aus, seguint l’ordre invers al tamany també mouen les ales més depresa, com per exemple les àguiles que baten les ales pausadament passant pels coloms que ja les mouen més depresa continuant amb els ocells i orenetes que les baten molt ràpidament i finalment els ocellets més petits de tots, els colibríts (inexistents a la nostra terra) que les belluguen tan rapid com les libèl·lules, i tot es degut a la mateixa inèrcia de l’aire que requereix bellugar les ales més depressa a mesura que l’animal és cada vegada més petit.

L'Ocell Fuster (Picot)

Havia llegit quelcom de l'Ocell Fuster i que era més ràpid picant que una metralladora.  Com a cosa curiosa en la Xarxa existeix una llegenda anomenada Nota Savionda  que li atribueix unes 15 percusions per segon, però cercant en la Wikipedia he trobat que posa només unes 20 "vegades" per minut (percusions???), total em penso que la nota de la Wikipedia encara esta en construcció.  Per una altra banda la web musulmana del creacionista Harun Yahya  ens posa que l'Ocell Fuster fa de 9 picades per segon fins al doble que son 18 en una de les especies que existeixen més petites.  De totes maneres fins al moment present la web d'en Harun Yahya es quasi l'unica fiable que existeix en la Xarxa que tracti detalladament de l'Ocell Fuster, i pel que podem veure, més detalladament que la mateixa Wikipedia. Es important cercar-ho amb les paraules "pájaro carpintero pico percusiones".  Es molt difícil de creure que aquest animalet tan fantástic pugui ser descendent dels dinosaures com la Ciencia convencional ens vol fer creure.  Per fer amb el seu bec de 9 a 18 percusions per segon s'ha de tenir un mecanisme molt sofisticat (dissenyat).

La Terra Jove, O No Jove

Una de les qüestions més increïbles es la suposada Terra Jove que ens presenten els creacionistes i amb evidències científiques, que no és poc. AQUÍ el pastor Ureña ens explica la teoria de la Terra Jove en una sola pàgina però en la Xarxa existeixen molts artícles que en parlen tan a favor com en contra de la Terra Jove, i amb moltes teories científiques tan del Creacionisme com de l'Evolucionisme. Aquest tema ja ha sortit en altres entrades d'aquest blog però aquí només destacaré alguns punts especials. Sobre la creació de les primeres plantes, els primers animals i la primera parella humana, segons la Bíblia van ser creats ja complets que vol dir perfectes sense cap necessitat d'evolucionar a més qualitats, i de manera semblant la llum que ens ve dels estels a millons d'anys se suposa que va ser creada ja en trànsit, ja arribada a la Terra, va ser "instal·lada" com si diguessim, de manera com s'instal·la el Windows en l'ordinador. L'exemple que posa el Creacionisme és el miracle de la transformació de l'aigua en vi per Jesucrist en les bodes de Canà de Galilea: el vi va resultar ser un vi vell ja que, segons l'Evangeli era un vi excel·lent, detall aquest del vi que necessita uns mesos o uns anys per poder fermentar. Es el miracle, l'art de "magia", el que La Bíblia ens diu, i l'exemple del vi de les bodes de Canà el podem aplicar a la creació dels éssers complets i a la llum ja ben arribada (instal·lada-col·locada) dels estels. Altre blog meu AQUÍ.

Paràgraf Enrevessat, Cardenal Ravasi

He trobat aquest paràgraf d'unes opinions del cardenal Ravasi sobre Creacionisme i Creació que es un enredo innintel·ligible que no aclareix rés, diu així: Ravasi, experto biblista, subrayó, por otra parte, que hay que diferenciar el creacionismo de la creación, porque "el creacionismo es el intento de introducir en el análisis científico un dato teológico que pertenece a otro plano", mientras que la creación es una "parte fundamentalmente teológica que la ciencia debe escuchar", según dijo. Contesto jo que, si el Creacionisme es cosa diferent de la Creació, ja deu ser ben difícil poder-ho entendre perquè m'hi he trencat el cap pensant i no he pogut veura rés més que el Creacionisme com la manera d'explicar la Creació i que els dos son el mateix, i llestos. Després en la segona frase reconeix a la Creació com a una materia a tenir en compte que la Ciència hauria d'escoltar, ¡¡però home!! ¿¿no diuen de sempre els creacionistes que la Ciencia ha d'escoltar al Creacionisme??. Fa una diferència entre Creacionisme i Creació totalment innecessaria, un embolic que encara ho complica més. Sembla ben clar que existeix un cert temor al Protestantisme per haver sigut aquest fins ara el principal grup que ha fomentat el Creacionisme, i en aquest cas el cardenal Ravasi ataca al Creacionisme sistemàticament per no donar cap recolçament a les teories del Protestantisme, (teories no contraries a cap dogma catòlic) li canvia el nom per Creació, i al final reconeix les bondats de la Creació batejada per éll amb el nom "Creació", substituïnt Creacionisme. Més embolic impossible.